RESUM UNITAT DIDÀCTICA: ELS DIALECTES

La nostra unitat didàctica tracta sobre els dialectes de la llengua catalana. Treballar els dialectes a l’escola és d’ important rellevància des del punt de vista lingüístic, ja que aquests són uns continguts culturals propis de la nostra societat i actualment tenen molt de ressò als mitjans de comunicació i a la política. Per això creiem necessari especificar que segons el currículum de primària de Catalunya, totes les nenes i els nens tenen el dret i deure de conèixer la llengua catalana en totes les seves variants lingüístiques i d’aprendre a valorar positivament les diferències.

Està dirigida a alumnes del Cicle Superior de Primària del CEIP La Riera, situat a Sant Pere de Ribes. Hem escollit aquesta escola perquè la majoria dels alumnes són catalanoparlants, a excepció d’alguns immigrants i, per tant, es caracteritza per la parla general del dialecte central.

Per realitzar aquesta unitat didàctica ens proposem uns objectius, unes competències bàsiques i uns continguts:

OBJECTIUS	COMPETÈNCIES BÀSIQUES	CONTINGUTS
Conèixer la diversitat dins d’un mateix territori a través de la llengua catalana	Competència lingüística	Concepte de dialecte
Conèixer i identificar els diferents dialectes de la llengua catalana	Competència social i ciutadana	Diferents dialectes dels Països Catalans
Acostar-nos als trets identificatius de cada dialecte		Trets identificatius de cada dialecte
		Exemples orals i escrits dels diferents dialectes
		Causes dels dialectes

L’avaluació d’aquesta unitat didàctica serà continua, és a dir que es farà al llarg de totes les sessions i es tindrà un compte que els alumnes assoleixin els continguts i que es dugui a terme un bon treball cooperatiu, tant dins de l’escola com en el projecte en xarxa, explicat a continuació.

Activitats

Aquesta unitat didàctica té quatre activitats d’ensenyament – aprenentatge on es treballen els diferents continguts abans proposats. Pel què fa a la temporització, utilitzarem tres sessions. El projecte en xarxa s’anirà elaborant al llarg del curs així que no està reflectit en aquestes tres sessions.

1. Què en sabem?

Aquesta activitat ens servirà per detectar les idees prèvies dels nostres alumnes. Per parelles, hauran de fer una fitxa i respondre les següents qüestions:

• A quins llocs es parla la llengua catalana? Pinta’ls al mapa.
• Saps si hi ha altres llocs del món on es parli català?
• Creus que totes les persones que el parlen ho fan igual que tu? Per què?

2. Aprenem-ne!

En aquesta sessió, es treballarà el concepte i els tipus de dialectes per tal que els alumnes els sàpiguen identificar amb els seus trets característics bàsics.

Què és un dialecte? Selecciona una opció:

1. És un dia lectiu, és a dir, un dia en què s’ha d’anar a l’escola i a la feina.
2. Un dialecte és “una manera de parlar” inferior a l’estàndard.
3. És una variant de la llengua que es parla en una determinada zona geogràfica.

A partir de la definició treballarem els tipus de dialectes amb LA RODA DELS DIALECTES.

3. Els tipus de dialectes: la roda dels dialectes!

Aquesta activitat proporciona un aprenentatge més dinàmic ja que es tracta de jugar, en grups de quatre persones, amb la roda dels dialectes. Aquesta roda és ciruclar i conté una fletxa al mig, que l'alumna/e farà girar, fins anar a parar en un color o altre. Llavors, hauran d’endevinar el dialecte a partir de dir consonants o vocals, depenent del color en el qual hagin caigut.

Llegenda:

- Blau: digues una consonant

- Verd: digues una vocal

- Groc: perds el torn

O _ _ _ N _ A _

Un cop la paraula estigui completada (en aquest exemple, dialecte oriental) es projectarà un vídeo on parlin amb el tipus de dialecte corresponent.

4. Les varietats lingüístiques:
   

La variació lingüística és un fet universal: no hi ha cap llengua uniforme. Les varietats lingüístiques no es trien, sinó que són implícites, i n'hi ha tres:

- Geogràfica: Formes lingüístiques pròpies de grups de parlants associats a àmbits geogràfics diferents.

- Històrica: Formes lingüístiques pròpies de grups situats en una època o moment determinats.

- Social: Formes lingüístiques pròpies de grups socials.

En aquest apartat es treballarà a partir de les explicacions i els raonaments que facin els infants com a grup classe, ja que creiem que són conceptes complicats per aprofundir-hi en l’educació primària.

5. Projecte en xarxa

Aquest projecte té la intenció de relacionar l’escola on es realitza la unitat didàctica amb altres escoles on es parlin diferents dialectes del català. Més concretament, es treballarà conjuntament amb una escola del bloc occidental i amb una altra del bloc oriental on es parlen els següents dialectes:

- Occidental (ribagorçà, lleidatà i valencià)

- Oriental (rossellonès, baleàric i alguerès)

El treball serà en xarxa a través d’un bloc que es crearà en grups de 4 alumnes. En ell s’inclouran les característiques dels dialectes, tant a des del punt de vista oral com escrit.

Per últim, cada grup farà una exposició oral sobre l’aprenentatge adquirit.

1. EL MODEL LINGÚSITIC DE LES MESTRES: REFLEXIÓ

a) Com a mestres, quines opcions lingüístiques prendríeu respecte de les varietats geogràfiques?

Si aneu a treballar a una escola on es parla una varietat diferent de la vostra, quina decisió prendríeu?

Prendríem la decisió de seguir parlant la nostra variant. És la mateixa llengua i les diferències no són negatives, sinó tot el contrari. Es dóna una consciència de pluralitat, i s’acosta la realitat sociolingüística als infants. Adoptar una altra actitud, creiem que seria perdre una oportunitat boníssima per treballar d’una manera significativa i experimental un tema important en totes les llengües: les varietats lingüístiques.

Penseu que és feina de l’escola que un nen de Mallorca pugui parlar com un de València?

No. És feina de l’escola que un nen de Mallorca pugui entendre un nen de València i no se li faci estranya o intrusa la varietat que parli, i que sigui conscient que hi ha diferències d’un mateix parlar, però en cap cas l’objectiu ha de ser que el mallorquí pugui parlar com el valencià.

Si la classe no és dialectalment homogènia quin tractament faríeu d’aquesta varietat?

Aprofitaríem les diferències per treballar els diferents dialectes. Utilitzaríem la curiositat dels infants, i si no es produïssin dubtes incitaríem els alumnes a pensar a través de preguntes com per exemple: per què creieu que parlem diferent? Què en penseu?...

Es podrien treballar les diverses varietats lingüístiques des de moltes perspectives (la perspectiva política, social, etc). S'ha de tenir en compte que s'hauria de relacionar tota aquesta temàtica amb la situació actual dels Països Catalans i de la llengua.

Quines actituds transmetreu pel què a la resta de varietats?

Creiem que s’han de transmetre actituds de respecte, d’acollida, i no caure en l’error de fer que els infants coneguin només la varietat de la seva regió. És important que entenguin que la seva variant no és ni millor, ni pitjor, ni l'única i per tant cal mostrar-los que les altres també són presents en diverses situacions comunicatives (premsa, literatura, televisió, etc.)

b) Quin registre o grau de formalitat ha de fer servir un mestre per dirigir-se als alumnes?

És important dirigir-se sempre als alumnes en un registre formal?

Més important que dirigir-se amb un o altre registre ho és que els alumnes entenguin el llenguatge que utilitza el mestre i que aquest els sigui proper, per tant, que sigui adequat a la naturalesa dels alumnes. A més, partint de la idea que segons el context en el qual ens trobem utilitzem diferents registres, quelcom important a fomentar als alumnes, el llenguatge del mestre i el seu grau de formalitat, a més de la variable anterior, pensem que també ha de dependre del context, és a dir, no ha de ser el mateix si ens trobem dins l’aula, al pati, davant d’un petit grup d’alumnes, etc.

Feta la consideració i, per tant, havent apuntat que el registre formal no ha de ser la única via de comunicació mestre-alumne, sí que pensem que el mestre ha d’utilitzar un llenguatge ric per tal de donar uns bons models de llengua als seus alumnes i d’enriquir el seu propi llenguatge tant a nivell general com a nivell específic de cada matèria.

S’ha d’usar un llenguatge informal amb els alumnes com a via per aconseguir una comunicació més propera?

Pensem que el llenguatge informal pot ser tant o més ric que el llenguatge formal ja que va molt lligat a cada zona dialectal i geogràfica. Aquest és d’ús freqüent en els contextos col·loquials i resulta molt familiar per als alumnes. Per tot això pensem que ha d’estar present a l’escola i a l’aula, sobretot des del punt de vista oral. Al mateix temps pensem que fer-ne ús no ha de tenir ni molt menys com a únic objectiu la simplificació de la comunicació i del llenguatge, ans al contrari, fer-ne ús ha de tenir també com a objectiu enriquir-lo.

Ens ajudarà a aconseguir una comunicació més propera, és cert, pensem que aquesta no dependrà tant de la formalitat o de la informalitat del llenguatge sinó de l’adequació d’aquest al grup d’alumnes i al context, volent desmentir la concepció de complexitat i de llunyania que sovint tenim del llenguatge formal, un llenguatge que pot ser molt complex però alhora molt planer segons com l’utilitzem.

c) Quina importància té la llengua a les diferents àrees de coneixement?

Sense la llengua les diferents àrees de coneixement serien, al nostre entendre, espais inaccessibles. És a partir de la llengua que aconseguim preguntar-nos, apropar-nos i fer-nos nostres els coneixements, comunicar-los i intercanviar-los. És per això que no podem tractar l’aprenentatge de la llengua només des de les seves pròpies assignatures. Hem de fer-ho des de qualsevol àrea en benefici dels seus propis aprenentatges, però també, perquè fent-ho d’aquesta manera aconseguirem treballar-la a partir d’un ús funcional, quelcom positiu per un bon aprenentatge d'aquesta.

S’ha de donar el mateix nivell d’importància a l’expressió oral o escrita dels alumnes en una classe d’educació física que en una de llengua catalana?

És una pregunta molt concreta que ha estat una de les que més ens ha fet pensar entre els membres del grup. Hem arribat a la conclusió que sí, que s’ha de donar la mateixa importància a l’expressió oral o escrita en una classe d’educació física que en una de llengua catalana. Té la mateixa importància però tenint en compte que les consideracions a fer i a treballar seran diferents pel fet que els objectius i els continguts de totes dues assignatures també ho son.

S’ha d’avaluar el nivell de llengua dels alumnes en les matèries no lingüístiques?

El raonament és el mateix. Cada matèria té un llenguatge específic i a més d’enriquir-se en aquest, els alumnes han de saber expressar-se tant des del punt de vista oral com escrit dins la matèria.

d) Més enllà dels estudis de magisteri quina responsabilitat té un mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques?

Si el títol no garanteix l’activitat del docent pel que fa a la seva competència com a mestre, encara el garanteix menys pel que fa a les competències lingüístiques. És per això que els mestres han d’ampliar la seva formació lingüística un cop acaba la universitat, per tal de millorar-la. A través de cursets que s’organitzen, debats, fòrums, estudi... podem ampliar els nostres coneixement pel que fa llengua. Però no hi ha res com llegir. La lectura és, sens dubte, el millor mètode per alimentar el nostre coneixement, no només pel què fa la llengua, sinó per la resta de coses també.

2. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA AMB INFANTS NO CATALANOPARLANTS

Abans d’aplicar qualsevol estratègia és important que nosaltres, les mestres, tinguem clar per què és important que els alumnes adquireixin una bona competència lingüística en català, però sobretot és important que confiem en la seva capacitat d’aprendre. No els hem de subestimar.
En primer lloc, cal tenir en compte que el primer requisit per aprendre correctament una llengua es fer-ne ús.

A) Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes entenguin els missatges orals del mestre?
Algunes de les estratègies que nosaltres creiem que poden facilitar la comprensió dels missatges orals són les següents:

• Quan els infants no entenguin alguna de les paraules que fem servir en el nostre discurs, pot ser molt útil explicar-los el significat del mot, i no traduir-lo al castellà. Per exemple, si no entenen el significat el mot gos no els direm que és un perro sinó que els explicarem que és un animal de quatre potes, que molta gent té a casa, etc.
• Ajudar-nos amb la comunicació de tipus no verbal. Acompanyar les nostres explicacions amb imatges, gestos, etc.
• Si podem, intentar captar el seu interès, motivar-los fent referència a temes que siguin del seu interès. Si tractem qüestions que els preocupen o il·lusionen, s’esforçaran més per entendre la mestra.
  
  B) Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes intervinguin oralment a classe?
  Per tal de motivar les alumnes i els alumnes perquè intervinguin a classe podem utilitzar diferents estratègies:
• En aquest aspecte és molt important jugar amb la confiança: quan la nena o el nen intervingui per explicar alguna cosa, encara que cometi molts errors gramaticals o lèxics, intentarem no corregir-lo. Sobretot, les primeres vegades que parli en públic.
• En segon lloc, és força important motivar els alumnes: que ens parlin de temes que ells coneixen molt bé. Si són nouvinguts, proposar-los que ens expliquin coses sobre els seus països o tradicions, etc. Relacionar tot el que puguem amb terme que els facin sentir implicats i que els motivin a compartir les seves experiències facilitarà la seva intervenció a classe.
  
  
  C) Quines estratègies pot fer servir el mestre com a interlocutor de l’alumne o per corregir-lo, de cara a millorar la destresa lingüística dels alumnes?

És evident que cal corregir els nens i les nenes quan s’equivoquin, perquè només a partir de la rectificació o solució d’errors, és a dir, del conflicte, aprenem. És necessari tractar l’error, però, amb tacte, sense ser bruscos.
Des del punt de vista oral, corregirem els infants a través d’una nova formulació de la seva intervenció. Per exemple, si una nena et diu: “- Em pots atar els sapats?”, creiem que és millor no corregir-la directament, sinó incloure les correccions en la teva respota: “- Per què no intentes cordar-te les sabates tu mateixa?”
Quan tinguin més confiança en les seves capacitats, podem ajudar-los d’una altra manera. No els corregirem dient-los directament la paraula o construcció correcta, sinó que els farem reflexionar, sempre dirigint-nos a ells de forma agradable, sense exaltar-nos, per exemple:
- Maria, intenta buscar una altra paraula per dir atar però amb català.
- Mmmm...
- Se t’acut? Si ara no et surt, no passa res. Ja t’ajudo jo a pensar-ne una.

En el cas de les correccions des del punt de vista escrit també seria interessant no ratllar-los tots els escrits amb color vermell, i fer-los sentir que són un desastre. Al principi, podem marcar-los aquelles faltes que són més importants i prou. Un cop hagin estat resolts aquests errors, a les següents redaccions ja podem entretenir-nos a treballar aspectes més complexos, però partint sempre de la base. De la mateixa manera que no podem ensenyar a dividir, fins que no se saben les taules de multiplicar, no podem posar-nos a corregir estructures gramaticals incorrectes, fins que no hagin assimilat que una frase ha de tenir un subjecte i un predicat.

Una altra estratègia pot ser treballar dos textos similars. El primer estarà ben escrit (estructures gramaticals i puntuació correctes, lèxic adequat...) i el segon tindrà errors (oracions mal estructurades, barbarismes, etc.). Podem llegir tots dos textos als alumnes i preguntar-los quin han entès millor i per què.