2. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA AMB INFANTS NO CATALANOPARLANTS

Abans d’aplicar qualsevol estratègia és important que nosaltres, les mestres, tinguem clar per què és important que els alumnes adquireixin una bona competència lingüística en català, però sobretot és important que confiem en la seva capacitat d’aprendre. No els hem de subestimar.
En primer lloc, cal tenir en compte que el primer requisit per aprendre correctament una llengua es fer-ne ús.

A) Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes entenguin els missatges orals del mestre?
Algunes de les estratègies que nosaltres creiem que poden facilitar la comprensió dels missatges orals són les següents:

• Quan els infants no entenguin alguna de les paraules que fem servir en el nostre discurs, pot ser molt útil explicar-los el significat del mot, i no traduir-lo al castellà. Per exemple, si no entenen el significat el mot gos no els direm que és un perro sinó que els explicarem que és un animal de quatre potes, que molta gent té a casa, etc.
• Ajudar-nos amb la comunicació de tipus no verbal. Acompanyar les nostres explicacions amb imatges, gestos, etc.
• Si podem, intentar captar el seu interès, motivar-los fent referència a temes que siguin del seu interès. Si tractem qüestions que els preocupen o il·lusionen, s’esforçaran més per entendre la mestra.
  
  B) Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes intervinguin oralment a classe?
  Per tal de motivar les alumnes i els alumnes perquè intervinguin a classe podem utilitzar diferents estratègies:
• En aquest aspecte és molt important jugar amb la confiança: quan la nena o el nen intervingui per explicar alguna cosa, encara que cometi molts errors gramaticals o lèxics, intentarem no corregir-lo. Sobretot, les primeres vegades que parli en públic.
• En segon lloc, és força important motivar els alumnes: que ens parlin de temes que ells coneixen molt bé. Si són nouvinguts, proposar-los que ens expliquin coses sobre els seus països o tradicions, etc. Relacionar tot el que puguem amb terme que els facin sentir implicats i que els motivin a compartir les seves experiències facilitarà la seva intervenció a classe.
  
  
  C) Quines estratègies pot fer servir el mestre com a interlocutor de l’alumne o per corregir-lo, de cara a millorar la destresa lingüística dels alumnes?

És evident que cal corregir els nens i les nenes quan s’equivoquin, perquè només a partir de la rectificació o solució d’errors, és a dir, del conflicte, aprenem. És necessari tractar l’error, però, amb tacte, sense ser bruscos.
Des del punt de vista oral, corregirem els infants a través d’una nova formulació de la seva intervenció. Per exemple, si una nena et diu: “- Em pots atar els sapats?”, creiem que és millor no corregir-la directament, sinó incloure les correccions en la teva respota: “- Per què no intentes cordar-te les sabates tu mateixa?”
Quan tinguin més confiança en les seves capacitats, podem ajudar-los d’una altra manera. No els corregirem dient-los directament la paraula o construcció correcta, sinó que els farem reflexionar, sempre dirigint-nos a ells de forma agradable, sense exaltar-nos, per exemple:
- Maria, intenta buscar una altra paraula per dir atar però amb català.
- Mmmm...
- Se t’acut? Si ara no et surt, no passa res. Ja t’ajudo jo a pensar-ne una.

En el cas de les correccions des del punt de vista escrit també seria interessant no ratllar-los tots els escrits amb color vermell, i fer-los sentir que són un desastre. Al principi, podem marcar-los aquelles faltes que són més importants i prou. Un cop hagin estat resolts aquests errors, a les següents redaccions ja podem entretenir-nos a treballar aspectes més complexos, però partint sempre de la base. De la mateixa manera que no podem ensenyar a dividir, fins que no se saben les taules de multiplicar, no podem posar-nos a corregir estructures gramaticals incorrectes, fins que no hagin assimilat que una frase ha de tenir un subjecte i un predicat.

Una altra estratègia pot ser treballar dos textos similars. El primer estarà ben escrit (estructures gramaticals i puntuació correctes, lèxic adequat...) i el segon tindrà errors (oracions mal estructurades, barbarismes, etc.). Podem llegir tots dos textos als alumnes i preguntar-los quin han entès millor i per què.