1. EL MODEL LINGÚSITIC DE LES MESTRES: REFLEXIÓ

a) Com a mestres, quines opcions lingüístiques prendríeu respecte de les varietats geogràfiques?

Si aneu a treballar a una escola on es parla una varietat diferent de la vostra, quina decisió prendríeu?

Prendríem la decisió de seguir parlant la nostra variant. És la mateixa llengua i les diferències no són negatives, sinó tot el contrari. Es dóna una consciència de pluralitat, i s’acosta la realitat sociolingüística als infants. Adoptar una altra actitud, creiem que seria perdre una oportunitat boníssima per treballar d’una manera significativa i experimental un tema important en totes les llengües: les varietats lingüístiques.

Penseu que és feina de l’escola que un nen de Mallorca pugui parlar com un de València?

No. És feina de l’escola que un nen de Mallorca pugui entendre un nen de València i no se li faci estranya o intrusa la varietat que parli, i que sigui conscient que hi ha diferències d’un mateix parlar, però en cap cas l’objectiu ha de ser que el mallorquí pugui parlar com el valencià.

Si la classe no és dialectalment homogènia quin tractament faríeu d’aquesta varietat?

Aprofitaríem les diferències per treballar els diferents dialectes. Utilitzaríem la curiositat dels infants, i si no es produïssin dubtes incitaríem els alumnes a pensar a través de preguntes com per exemple: per què creieu que parlem diferent? Què en penseu?...

Es podrien treballar les diverses varietats lingüístiques des de moltes perspectives (la perspectiva política, social, etc). S'ha de tenir en compte que s'hauria de relacionar tota aquesta temàtica amb la situació actual dels Països Catalans i de la llengua.

Quines actituds transmetreu pel què a la resta de varietats?

Creiem que s’han de transmetre actituds de respecte, d’acollida, i no caure en l’error de fer que els infants coneguin només la varietat de la seva regió. És important que entenguin que la seva variant no és ni millor, ni pitjor, ni l'única i per tant cal mostrar-los que les altres també són presents en diverses situacions comunicatives (premsa, literatura, televisió, etc.)

b) Quin registre o grau de formalitat ha de fer servir un mestre per dirigir-se als alumnes?

És important dirigir-se sempre als alumnes en un registre formal?

Més important que dirigir-se amb un o altre registre ho és que els alumnes entenguin el llenguatge que utilitza el mestre i que aquest els sigui proper, per tant, que sigui adequat a la naturalesa dels alumnes. A més, partint de la idea que segons el context en el qual ens trobem utilitzem diferents registres, quelcom important a fomentar als alumnes, el llenguatge del mestre i el seu grau de formalitat, a més de la variable anterior, pensem que també ha de dependre del context, és a dir, no ha de ser el mateix si ens trobem dins l’aula, al pati, davant d’un petit grup d’alumnes, etc.

Feta la consideració i, per tant, havent apuntat que el registre formal no ha de ser la única via de comunicació mestre-alumne, sí que pensem que el mestre ha d’utilitzar un llenguatge ric per tal de donar uns bons models de llengua als seus alumnes i d’enriquir el seu propi llenguatge tant a nivell general com a nivell específic de cada matèria.

S’ha d’usar un llenguatge informal amb els alumnes com a via per aconseguir una comunicació més propera?

Pensem que el llenguatge informal pot ser tant o més ric que el llenguatge formal ja que va molt lligat a cada zona dialectal i geogràfica. Aquest és d’ús freqüent en els contextos col·loquials i resulta molt familiar per als alumnes. Per tot això pensem que ha d’estar present a l’escola i a l’aula, sobretot des del punt de vista oral. Al mateix temps pensem que fer-ne ús no ha de tenir ni molt menys com a únic objectiu la simplificació de la comunicació i del llenguatge, ans al contrari, fer-ne ús ha de tenir també com a objectiu enriquir-lo.

Ens ajudarà a aconseguir una comunicació més propera, és cert, pensem que aquesta no dependrà tant de la formalitat o de la informalitat del llenguatge sinó de l’adequació d’aquest al grup d’alumnes i al context, volent desmentir la concepció de complexitat i de llunyania que sovint tenim del llenguatge formal, un llenguatge que pot ser molt complex però alhora molt planer segons com l’utilitzem.

c) Quina importància té la llengua a les diferents àrees de coneixement?

Sense la llengua les diferents àrees de coneixement serien, al nostre entendre, espais inaccessibles. És a partir de la llengua que aconseguim preguntar-nos, apropar-nos i fer-nos nostres els coneixements, comunicar-los i intercanviar-los. És per això que no podem tractar l’aprenentatge de la llengua només des de les seves pròpies assignatures. Hem de fer-ho des de qualsevol àrea en benefici dels seus propis aprenentatges, però també, perquè fent-ho d’aquesta manera aconseguirem treballar-la a partir d’un ús funcional, quelcom positiu per un bon aprenentatge d'aquesta.

S’ha de donar el mateix nivell d’importància a l’expressió oral o escrita dels alumnes en una classe d’educació física que en una de llengua catalana?

És una pregunta molt concreta que ha estat una de les que més ens ha fet pensar entre els membres del grup. Hem arribat a la conclusió que sí, que s’ha de donar la mateixa importància a l’expressió oral o escrita en una classe d’educació física que en una de llengua catalana. Té la mateixa importància però tenint en compte que les consideracions a fer i a treballar seran diferents pel fet que els objectius i els continguts de totes dues assignatures també ho son.

S’ha d’avaluar el nivell de llengua dels alumnes en les matèries no lingüístiques?

El raonament és el mateix. Cada matèria té un llenguatge específic i a més d’enriquir-se en aquest, els alumnes han de saber expressar-se tant des del punt de vista oral com escrit dins la matèria.

d) Més enllà dels estudis de magisteri quina responsabilitat té un mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques?

Si el títol no garanteix l’activitat del docent pel que fa a la seva competència com a mestre, encara el garanteix menys pel que fa a les competències lingüístiques. És per això que els mestres han d’ampliar la seva formació lingüística un cop acaba la universitat, per tal de millorar-la. A través de cursets que s’organitzen, debats, fòrums, estudi... podem ampliar els nostres coneixement pel que fa llengua. Però no hi ha res com llegir. La lectura és, sens dubte, el millor mètode per alimentar el nostre coneixement, no només pel què fa la llengua, sinó per la resta de coses també.